Papá,
se que podries no estar aquí, amb nosaltres. Que vas estar a punt de anarte'n per a sempre, i que ara mateixa, podria estar mirant el teu vuit en el llit que tan m'agrada. Que podria sentir cada nit a la mamà plorar, i podria mirar les estreles i buscar-te, entre llàgrimes.
A vegades, no controle, i faig coses sense sentit. T'he pogut fer mal moltes vegades, t'he ferit, però tu m'has soportat durant els meus llargs i durs 14 anys.
Vull que sàpigues, que quan em recrimines tots els meus defectes, o et burles de mi, encara que siga només una broma, el mòn se'm cau al damunt. Que sóc raro ja ho se, que trenque tot el que tinc el que tinc en les mans, i que podrisc a tot el que tinc al costat, ja m'ho has dit moltes vegades. També se que mai m'heu pogut ensenyar res, que sóc molt díficil de educar... tots els temes de conversa en els nostres dies grisos.
Podria dir-te que no ho tornaré a fer mai més, que no tornaré a dir res fora de lloc, però serà mentira. Però si que puc dir-te que t'estime, i que t'agraïsc tot el que has fet per mi. Que sempre seràs algun exemple a seguir per a mi, encara que a vegades tinga vergonya d'anar en tu pel carrer, etc. Vullc donar-te les gràcies per haver-me ensenyat a estimar i a escoltar, i vullc disculpar-me per tot lo que t'he fet, i per tots els meus enfados per coses quasi insignificants. Que tu sempre em vas ajudar a alçarme, quan tot en la meua vida estava perdut, quan les vesprades es consumien darrere del vidre de la meua habitació, i quan els sopars només eren silencis entre mirades plenes de rebuig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario