Fleetingness.

"Saps per què m'agrada tant Yellow? Per la senzillesa amb la que comprén el món, l'univers individual dintre de cada ú, la mirada tant neta a un endemà que, encara no ho saps, però és per tu."

"Has crescut tant que ja no te'n recordes d'aquella primera escena, quan tombat en la gespa, miraves el cel tant blau, mentre una càmera et grabava i et conservava així, eternament petit, per a sempre."

"I vam baixar i vam veure el tren allunyar-se, i de cop ens vam adonar que la vida també passava."

Fragilitat.

Photograph - Arcade Fire

El piano et descobreix per primera vegada. Débil. Vençut. Inútilment buscant les paraules. Notes agressives, armonies que t'esguerren per la meitat, i et tornen la teva realitat, i els quatre pams de món que crees amb la mirada. Ben endins. Encara hi ets. Mai hauria dubtat de la teva paciència. Ni de la teva manera de destruir records. Avançant per ells com un cuc de terra, arrossegant-te pel mar de la pell de la memòria. Un violí que s'atura, abans de creuar el carrer. Mira'm. I digue'm que no hi ha ninguna fotografia que ens pugui descriure com aquesta cançó que ara amargueja. Que es clava. Que viu en la mort de totes les nostres coses petites. I que s'acaba. Corre. La pluja no ha borrat les petjades al lloc del crim. La sang segueix allà, i cal anar amb precaució perque les tecles estan a punt de trencar-se. I el temps no aguanta la insoportable fragilitat de la nostra música. Que tu i jo ja només som aquest débil moment en què s'acaben les mirades. I apareix la melancolia. Però encara hi som. Ben endins. Com el ritme de tots els cors que estan deixant de bategar en aquest precís instant. Encara hi som. Mira'm. I digue'm que no hem acabat, que encara hi som, ben endins. I bategaré per tu, o deixaré que aquesta cançó ho faja per nosaltres. I aquest moment impermeable de somriures que s'apaguen. Però el piano segueix i ens deixa enrere. I el vent colpeja els dies simfònics, i la sal d'aquest mar d'ones verdes, que em retorna a tu, i als nostres instants fugaços de complicitat compartida. I la vida. Digue'm que ja no hi som. Que el deliri d'un piano una nit d'estiu ens ha deixat massa lluny, inalcançables. Digue'm que hi ets ben endins i ja no em trobes. I que aquesta cançó és pels dies inacabables, i acabats. Que encara recordes la sang sobre la taula. I el nostre petit cadàver, la nostra petita mort. Entre nota i nota. Que segueixes buscant les paraules que ens van faltar. I que ja mai més necessitarem. Acaba. Deixa sonar la ràbia sobre aquestes tecles. I deixa que morguin els monstres. Silenci. Deixa que cada història trobi un final. Silenci. Deixa'm morir. Silenci. Sí. Deixa'm morir. Tanca els ulls. Mor...

Hero.

Hero - Family of the year

Sólo un rayo de luz por la mañana, y todo empieza a brillar como nunca antes.

Dejaste atrás los monstruos y los recuerdos que todavía te arrancan lágrimas, y la carretera te dijo que no ibas a ser un héroe, pero que ibas a ser tu mismo.

Ahora tienes tantas ideas en la cabeza cada noche, hay tanta belleza...

El momento te atrapa y eres sólo un niño, el niño que tal vez nunca dejaste atrás.

Pero el tiempo se vuelve y te descubre en tu escondite... Un desorden de sábanas y una vaga esperanza de cambiar el mundo.

Por un momento, crees entenderlo todo.

Luego te das cuenta.

Sólo es la vida.

Salt water whispers.

Cataclisme és apropar-me a tu, dir-te que encara t'estime, i que no em creguis.

Cataclisme ets tu, i sóc jo, i aquest esclatar de paraules desordenades.

Cataclisme es llegir açò i pensar en un cor que batega - Ja fa temps que res batega aquí.

Cataclisme és abocar aquest missatge al mar i esperar que arribi a tu.