viernes, 27 de febrero de 2015

Les jours perdus.

Pense en tu cada dimarts i cada dijous. I t'evoque en la nit humida de la nostra ciutat sobre dues rodes.
T'evoque de qualsevol manera, al passar baix del teu pis, i t'imagine dalt sempre, encara que potser mai no estigues.
Et recorde llunyà mentre el vent m'acarícia la cara i et vull sentir prop, rescatant la nostra amistat perduda, la complicitat soterrada, i els riures oblidats d'estones que fa anys que no es repeteixen.
I vull demanar-te perdó, per no necessitar-te com abans et necessitava.
I vull dir-te que et necessite, com necessite la pluja que esquitxa les voreres i espanta la pàgina en blanc i la monotonia dels meus dies grisos. Que necessite recordar-te per saber que potser no hem canviat tant, que potser no he canviat tant, que potser tot pot tornar a ser com abans...
add a caption

martes, 24 de febrero de 2015

Réveiller et oublier.

Oblidem qui som, com som, i què vam ser.
Oblidem la vida que vivim i els monstres de la nostra infantesa.
Ho oblidem tot, per poder recordar-ho d'una altra manera.