S'obre la porta, i apareix ella. Encara té la mateixa mirada, però l'amaga.
Un saxo desafina, i el piano no aconsegueix escoltar el ritme de la bateria.
Bellesa viva dins d'uns ulls plens de ràbia.
Podria exprimir-me ara mateix, i congelar-te amb un silenci. Però no ho faré.
Tornes a tu i et trobes fingint que estimes el teu cos, la teua veu, i vols sortir de tu i disparar-te en l'espai que queda entre els teus dos pulmons.
I es fa de nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario