lunes, 19 de mayo de 2014

Someday.



Tornaràs amb l'esclat de la primavera i em trobaràs, potser llegint, potser escribint, potser pintant. Em preguntaràs per tot. Escoltaràs.
Em descobriràs somrient en qualsevol moment i riuràs amb mi.
UntitledAmb tant de temps, segur que trobem algunes paraules, i les pronunciem clar, ben fort. No demanarem més.
No s'escaparà ningun sospir, ninguna mirada fora de lloc. Ningú farà res per por a destruir el moment que ens definirà per sempre.
I ja no sentirem el soroll de cap tren sortint a la nostra pell.
Al cap i a la fi, el nostre tren fa temps que es va perdre, i ja no ens molestarem en tornar-lo al lloc.
Tant de bo acabe enfonsat, i les ones l'acaronen. I que algun submarinista trobe algun tresor amagat allí, i siga feliç la resta dels seus dies.
Perquè amb el temps, nosaltres també haurem aprés a ser feliços, a somriure quan tots s'afonen, a viure cada instant.
Ballarem una nit el que ballaríem sempre, i serà tot, serà suficient.
I quan te'n vagis, tornaré a llegir, escriure o pintar, com si res hagués passat.
Com si oblidara per un moment, que sempre tornarà a arribar la primavera.

No hay comentarios: