Balla.

Se'ns ha fet tard, com sempre.
El Sol es pon i mai torna a sortir com ho havia fet abans.
Entre les llums i el fum ja no hi sóc jo ballant, ni tu, ni els nostres somriures.
Ara, sentim entre nosaltres alguna cosa que encara no entenem i no volem ficar-hi nom, i no volem parlar fort, per si ens senten.
Encara així. Deixa'm veure't al meu costat una nit més, hui que torno a casa.
Que potser demà torna a surtir el Sol i torna a riure el dia.
Que potser demà no ens podem trobar, no podem ballar.



Balla aquesta nit el que ballaríem sempre.