El verd que necessitàvem.

Despertes blau, i tot el món es desplega blau davant de tu.

Blaus els llençols, les parets, les sabates, els jerseis, les portes, les finestres i l'asfalt.

Avances pel carrer blau i imagines una mort blava.

Tanques els ulls i et trobes baix de l'aigua, nadant, i tot el que pots veure és blau, blau, blau.

Blava és la vida quan la somie.

I blava quan ja no hi ets.

Però els carrers segueixen sent blaus, i els pardals canten blau, i la tinta amb què escric és exactament del mateix color blau de la meva sang...

I encara pense amb tu.

I m'agradaria travessar tota aquesta immensitat blava que ens separa, i xiuxiuejar-te a l'orella paraules blaves, per que et giressis, i jo pogués trobar en la teva mirada aquella mena de groc que arrossegaves al darrere quan vas marxar. 

El verd que necessitàvem.