sábado, 25 de octubre de 2014

Pitahaya.

Potser sí que es veritat que la vida passa.
De sobte despertes i ets on sempre, però ja no tens la impressió de ser al teu lloc del món.
Lluites contra tu mateix, i totes les coses que fas que mai són suficients. El teu caos.
El que no saps és que passaràs moltes nits sense dormir i moltes hores intentant comprendre-ho tot, fins que un dia ho vegis clar, i comencis a estimar-te, a estimar-te la vida. És fàcil.
Tornaràs a nàixer quan òbrigues els ulls de nou.
Llavors, la vida tornarà un matí qualsevol, quan et sorprenguis fregant-te els ulls i veient un reflex al mirall que, aquesta vegada si, és teu.

"Estima el teu propi caos. Fes-lo créixer.
Si el teu propi caos és no saber fer bé les coses, estima el que ets.

El que volen és que siguem uns covards, saps?
El que no saben, és que ser valent només està a l'abast d'aquells que abans hem sigut covards."

No hay comentarios: