Sourness.

De vegades, esperes atentament dies de pluja per guardar-los al laberint de coses que mai ningú comprendrà, i intentes llegir uns quans versos que et trenquin per la meitat.
Aquest moment en què els ulls se't plenen de llàgrimes i sents tota la teua vida escapant-se per la pell.
Aquella cançó...
Camines lent sense voler-ho, i t'agradaria ser una balada. Els trists acords d'una guitarra amb la que algun dia cantaven dos veus. El que abans era i ara no és.
Els carrers, les olors, la pell de gallina, els nusos a la gola...
T'agrada el groc, el blau del mar, l'asfalt mullat, el clafir de les fulles caigudes a la tardor, l'acidesa d'una llima massa groga, el relliscar de les gotes per les finestres, l'olor del pa acabat de fer, el fred que gela les galtes i talla els llavis, les estreles que brillen poc, les pàgines grogues pel temps...

No escriuries si no hi hagués tristesa a les teues paraules.