El camí que escric per demà.

Avui em sobren les paraules, em sobren les ganes de viure.
Em sobra tot i no em falta res.
Aquesta sensació portava massa temps amagada, dins meu.

Avui puc parlar-te de tot.
Puc explicar-te el que va passar amb el temps, la por de no saber què és el que quedava i les nits esperant allò que mai passaria.
No serveix de res pensar en què hagués sigut de mi si m'hagués congelat quan tot m'ofegava.
Els records només són el reflex del que algun dia pogués haver succeït, però no són invencibles. Res és impossible ara.
Qui sap si aquesta llum serà per a sempre...

Avui puc girar molt més ràpid, somiar que un dia pose el punt i final a aquella història i atrape els somriures de la gent per regalar-te'ls, quan arribes.
En silenci, imagine la teua veu pronunciant el meu nom per primer cop.
Podria compondre una cançó que ajudés aquells que seguixen perseguits pels fantasmes que un dia em van tapar la llum, per dir-los que lluiten fins al final, que trobin la seua força i no dubtin que guanyaran.

Avui tot sembla blau, tot sona dolç, tot riu...