domingo, 9 de febrero de 2014

Breathetaking.

Tanca els ulls.
Imagina't algún dia, en algún lloc, volant.
Imagina't com t'imagine jo, pintant una mirada massa bonica en algún apartament ple de llum. Deixant que entren tots els rajos de sol per la finestra, i que t'il·luminen la cara, amb els llavis mig oberts i massa coses per dir. O potser no tantes, perquè ja no amagues res. 
Pels matins despertes amb l'il·lusió de saber que el món t'espera a fora, el teu món de flors, olors i cèrvols. Un món on mirar fixament a algú ja no estiga prohibit, i pugues somriure pel carrer sense ningún motiu. Un món on ja res t'espanta. 
Imagina't caminar descalça sobre les fulles caigudes del jardí un dia de tardor, i mirar les estreles una nit d'Agost.
Imagina un respirar acompassat i un sospir que significa que tot s'ha acabat, que el sol ha ixit i aquest matí eres tu la que decideixes on va la teua vida.
La teua vida tan plena de vida i tan plena de riures, de ganes de viure.
I tantes paraules que ja no fan mal.
Llegir el que vas escriure fa tants i tants anys i somriure. Pensar en aquells moments en què et vas oblidar fins de respirar.
Sentir com et van fer sentir aquelles persones que en aquell moment ho eren tot, i que ho segueixen sent ara. Cada ú a la seva manera.
Imagina't prenent el sol un dia de maig, amb un llibre entre les mans i la vida al teu costat.
Imagina't parlar de la vida amb la vida, i a poc a poc sentir el pas del temps.
Sentir les hores, els dies, els mesos, els anys, i sentir-los amb ixa sensació de ser tot allò que sempre has volgut ser.
Sentir que el temps passa i les coses canvien, però sentir-te a dins amb tanta força com aquell dia que els teus ulls brillaven més que mai, o aquella nit en la què res podia fallar.
Perquè res fallarà si eres tu la que prens el rumb, la que no mires enrere, la que no et fas mal.
Perquè res fallarà si no abandones mai allò que només tu saps fer, i sense el qual res seria igual.
Perquè tant ahir, com hui, com demà, faràs que tot haja valgut la pena.
I el sol tornarà a eixir.
I deixarà de ploure.
I el món seguirà girant.
Новости

"Que la vida es un cigarro que no se debe apagar"

Sempre al teu costat.

miércoles, 22 de enero de 2014

Melancholy.

"I write because you exist" - Michael Faudet
Escriuré la nostra història. No importa quan ni com. Ho faré.
Potser quan ja tot s'hagi acabat, potser quan per fi trobi les paraules per fer-ho.
Escriuré sobre tu, sobre mi, sobre nosaltres. 
I als teus passos trobaré el meu nord.
Et recordaré mentre escrigui per a ningú i et veuré reflexada als seus ulls.
Nits en què el teu nom ho dirà tot, milers d'hores buscant-te pels carrers.
L'equació inexistent de l'amor, del món, del pas del temps...
El moment en que es creuen dues mirades perdudes...

Escriuré, només sé que escriuré.
I serem uns punts suspensius que significaran massa.
Uns ulls, un somriure, un moment escapant-se entre les mans...

Escriure i t'evocaré ballant aquella cançó.
I tot retornarà, i serem paraules. 
Nostàlgia.
Tumblr

domingo, 5 de enero de 2014

Turning tables.

Un día despiertas y sientes que no eres tú el que ves en el espejo.
Inevitablemente, piensas en todos los que no estuvieron ahí para quitarte las lágrimas, o en los que, sin saberlo, significaron demasiado para ti.
Qué será de ellos, ahora que están tan lejos, dónde les habrá llevado la vida...
Poco a poco te quitaron las metas, los buenos días, los sueños... Te dijeron que la vida era un reloj, y tú comprendiste que habías estado perdiendo el tiempo.
Tantas mañanas buscando el color que definiera tu mundo para acabar entre rejas. Ni siquiera encuentras el sentido en las palabras.
Poco a poco te dejaron solo, sin nada por lo que vivir, sin noticias, sin miradas de desconocidos que cambiarán tus días...
Ya nada te inspira.
¿Dónde está tu valor?
¿Dónde están aquellas ganas de comerse el mundo?
(24) Tumblr

Northless.

(100+) TumblrAlguna estrella que brillaba demasiado te lleva a la carretera.
Huele a humedad por todas partes. Muérdago.
Pinos que crecen por todas partes, mientras los años se aferran a sus troncos.
Estás seguro que si gritaras nadie te oiría.
Necesitas agua, pero sabes que no es lo único que te hace falta para sobrevivir.
Tienes los labios helados, cortados.
Hace tiempo que el frío encontró su hogar debajo de tu piel.
No se oye nada.
Nada aspira a convertirse en algo que valga la pena.
Sólo eres tú, y el vaho que sale de tu cuerpo al respirar.
Sólo eso.

Quién iba a decir que eso sería suficiente...

viernes, 3 de enero de 2014

Flume.

Despertar un día cualquiera y no pensar en nada más que en lo que tengo delante. El dorado de la arena, la playa, toda una vida por delante.
Sin prisa, abres los ojos, y te encuentras con los míos. La calma, el silencio que buscábamos.
No digas nada, no lo rompas, sólo respira. Sabes que no me gustan las palabras por las mañanas.
Correr entre las rocas hasta llegar donde rompen las olas, sólo para ver mi color favorito.
El aire te mueve el pelo, suave, tu sonrisa.
Unas mejillas llenas de pecas, los ojos verdes, caracolas.
Si miras atrás ya no queda nada que pueda hacerte daño.
Sólo se oye el murmullo del mar, la espuma, el dulce caminar de unos pies desnudos sobre la orilla...
Erdbeer-Pfefferminz
Morir es tener respuestas para todo.

jueves, 2 de enero de 2014

It's too late.

Sabes perfectamente lo que estoy pensando ahora.
Quiero cerrar mi mundo, cubrirlo de acero, y pintarlo por dentro de nuevo, pero esa parte de mí lucha contra la que todavía quiere volver a verte sonreír, y mi mente da todas las batallas por perdidas.
Porque tú seguirás actuando como nunca antes, fingirás una vida sin mí hasta que un día no me necesites y decidas que ya no valgo la pena.
Pero eso no significa que vaya a pasarme llorando todas las noches sin ti. No significa que mi vida vaya a pararse hasta que tú vuelvas.
Yo ya no creo en esas historias.
No quiero que seamos esa pareja que se reencuentra después de diez años y se da cuenta de que la vida no les ha ido tan mal separados.
No quiero que tengamos ese tipo de amor que haría bonita cualquier ciudad.
No quiero despedidas en aeropuertos, ni frases que lo cambiarían todo.
Ya no quiero que el mundo se pare cuando estemos juntos.imgfave - amazing and inspiring images
I thought I understood it, that I could grasp it, but I didn't, not really. Only the smudgeness of it; the pink-slippered, all-containered, semi-precious eagerness of it. I didn't realize it would sometimes be more than whole, that the wholeness was a rather luxurious idea. Because it's the halves that halve you in half. I didn't know, don't know, about the in-between bits; the gory bits of you, and the gory bits of me.