Sé que necessite posar punt i apart, marxar per fi. Els dies d'Agost ja no són els mateixos. Mai seré suficient per a tu.
No puc demanar que somies amb mi, ni desitjar que un dia qualsevol em giri i et trobi al meu costat.
No puc ser impossible, com tu.
El meu lloc ja no és aquí, esperan-te, les ciutats ja no brillen més que tu i els records només formen part de l'inventari que algún dia m'atreviré a fer.
Només em queda gitar-me al llit, tancar els ulls i oblidar que les llàgrimes a l'escoltar aquesta cançó mai seran les últimes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario