Sway.

Entre irse y venirse duda el día,

enamorado de su transparencia.

La tarde circular es ya bahía:

en su quieto vaivén se mece el mundo.

Todo es visible y todo es elusivo,

todo está cerca y todo es intocable.

Los papeles, el libro, el vaso, el lápiz

reposan a la sombra de sus nombres.

Latir del tiempo que en mi sien repite

la misma terca sílaba de sangre.

La luz hace del muro indiferente

un espectral teatro de reflejos.

En el centro de un ojo me descubro;

no me mira, me miro en su mirada.

Se disipa el instante. Sin moverme,

yo me quedo y me voy: soy una pausa.

O.V.

Renascence.

Has tancat els ulls i, sense saber-ho, has encés els somnis.

L'aire comença a omplir-se de fum. Imprègnat d'ell, atrapa'l.

I sent com la vida es va consumint, a poc a poc.

Amb el temps t'has adonat de l'amargor d'aquell café que sempre trobaves al damunt de la taula, i l'has deixat de prendre. Però mai res és suficient.

De vegades encara et prenen aquelles ganes de sortir al carrer i encendre els balcons amb nostàlgia, encara busques congelar congelar somriures, difuminar colors, jugar amb la sort.

De vegades tornes a sentir aquelles sensacions que creies mortes, i a reviure moments entelats en llàgrimes.

L'acidesa de tot allò que era prohibit i que tu no sabies.

A quina part del món has d'anar per veure d'una vegada les estrelles? A quin port han anat a parar tots els teus vaixells?

Has tancat els ulls i tot és fum, i fum, i més fum.

No necessites la llum per viure.

De fet, no necessites res més que tu mateix. I la certesa de que els somnis, només són somnis.

Tant de bo sigui llarg el viatge. Tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit, que la nit no t'apagui l'espelma, que es fongui el neguit. Tant de bo et donin fil i no et tallin les ales. Tant de bo que la vida no fos batalla, i que et tregui a ballar quan balla.

Dare to live.

Asómate y tíralo todo por la ventana.
Los días, los papeles, los horarios. Todas las cosas que algún día tenias que hacer y no hiciste. Todo lo que nunca llegaste a tener.
Asómate. Un nuevo día comienza y todo se va con él.
Lo que vives hoy sólo es eso, hoy.Y pase lo que pase hoy siempre te quedará mañana.
Tíralo, tírate poco a poco.
Tira las partes de ti que te sobran y quédate sólo con aquello por lo que merecería la pena amanecer mañana.
Que el mañana todo lo cambia y todo lo cura.
Deja que la niebla cubra todo lo que ahora no puedes superar. Ya lo superarás algún día.
Asómate y siente el viento que azota fuerte, y todo lo que te queda por vivir.
Los sueños vuelven a ser sueños, las palabras sólo palabras.
Quédate con todo aquello que te haga sentir como en casa.
Y no esperes a mañana.

Sourness.

De vegades, esperes atentament dies de pluja per guardar-los al laberint de coses que mai ningú comprendrà, i intentes llegir uns quans versos que et trenquin per la meitat.
Aquest moment en què els ulls se't plenen de llàgrimes i sents tota la teua vida escapant-se per la pell.
Aquella cançó...
Camines lent sense voler-ho, i t'agradaria ser una balada. Els trists acords d'una guitarra amb la que algun dia cantaven dos veus. El que abans era i ara no és.
Els carrers, les olors, la pell de gallina, els nusos a la gola...
T'agrada el groc, el blau del mar, l'asfalt mullat, el clafir de les fulles caigudes a la tardor, l'acidesa d'una llima massa groga, el relliscar de les gotes per les finestres, l'olor del pa acabat de fer, el fred que gela les galtes i talla els llavis, les estreles que brillen poc, les pàgines grogues pel temps...

No escriuries si no hi hagués tristesa a les teues paraules.

Things we lost in the fire.

Dime, ¿adónde se fueron aquellas cosas que no nos dijimos y que ya nunca nos diremos? ¿Adónde se va todo lo que por un momento parece durar para siempre?
Asegúrame que hemos existido alguna vez.

No. No vuelvas a soltar todas tus cometas. No pongas esa sonrisa que lo solía arreglar todo. No vuelvas a hacer lo mismo.
Todos los pájaros se cansan algún día de volar en círculos.

Enséñame a vivir sin relojes y les robaré todo el tiempo para ti, o déjame ir.
Dime que es esto lo que esperabas de nosotros y olvídate de todo lo que yo pude llegar esperar. Sabes que siempre fue demasiado.

Recordaré todo lo que nunca pasó, olvidaré lo que cada noche recuerdo.

Breathetaking.

Tanca els ulls.

Imagina't algún dia, en algún lloc, volant.

Imagina't com t'imagine jo, pintant una mirada massa bonica en algún apartament ple de llum. Deixant que entren tots els rajos de sol per la finestra, i que t'il·luminen la cara, amb els llavis mig oberts i massa coses per dir. O potser no tantes, perquè ja no amagues res. 

Pels matins despertes amb l'il·lusió de saber que el món t'espera a fora, el teu món de flors, olors i cèrvols. Un món on mirar fixament a algú ja no estiga prohibit, i pugues somriure pel carrer sense ningún motiu. Un món on ja res t'espanta. 

Imagina't caminar descalça sobre les fulles caigudes del jardí un dia de tardor, i mirar les estreles una nit d'Agost.

Imagina un respirar acompassat i un sospir que significa que tot s'ha acabat, que el sol ha ixit i aquest matí eres tu la que decideixes on va la teua vida.

La teua vida tan plena de vida i tan plena de riures, de ganes de viure.

I tantes paraules que ja no fan mal.

Llegir el que vas escriure fa tants i tants anys i somriure. Pensar en aquells moments en què et vas oblidar fins de respirar.

Sentir com et van fer sentir aquelles persones que en aquell moment ho eren tot, i que ho segueixen sent ara. Cada ú a la seva manera.

Imagina't prenent el sol un dia de maig, amb un llibre entre les mans i la vida al teu costat.

Imagina't parlar de la vida amb la vida, i a poc a poc sentir el pas del temps.

Sentir les hores, els dies, els mesos, els anys, i sentir-los amb ixa sensació de ser tot allò que sempre has volgut ser.

Sentir que el temps passa i les coses canvien, però sentir-te a dins amb tanta força com aquell dia que els teus ulls brillaven més que mai, o aquella nit en la què res podia fallar.

Perquè res fallarà si eres tu la que prens el rumb, la que no mires enrere, la que no et fas mal.

Perquè res fallarà si no abandones mai allò que només tu saps fer, i sense el qual res seria igual.

Perquè tant ahir, com hui, com demà, faràs que tot haja valgut la pena.

I el sol tornarà a eixir.

I deixarà de ploure.

I el món seguirà girant.

"Que la vida es un cigarro que no se debe apagar"

Sempre al teu costat.